La desaparició de l’art als edificis: arran la mort d’en Subirachs

Hi va haver un temps en què tot edifici que s’apreciava tenia una peça d’art a l’entrada. Aquestes obres donaven categoria al lloc però a la vegada oferien un estímul als usuaris, visitants o vianants que hi passaven al davant. Les trobareu a molts edificis de les dècades de 1950 o 1960, i l’autor de bona part d’elles va ser Josep M. Subirachs, traspassat aquesta setmana. Repassem-ne algunes:

Taules de la llei. Foto: Subirachs.cat

Facultat de Dret (UB)

Va ser el primer edifici racionalista després de la guerra civil, tota una fita en el franquisme més tradicionalista. Sobre la porta principal, Subirachs hi deixà les taules de la llei. Gran diferència amb les facultats actuals: la de Geografia i Història de la UB al Raval (on, per cert, s’hi ensenya Història de l’Art), és un lloc gris sense cap fita. L’interès per apropar l’art a la comunitat no es demostra només inaugurant museus o auditoris: la seva presència com quelcom quotidià pot ser un bon inici. Aquesta obra és un exemple de la col.laboració de Subirachs amb el ceramista Cumella.

 

 

 

 

Edificis d’habitatges

L’especulació va acabar també amb murals de les entrades, esculptures o tot allò prescindible en els pressupostos. Les entrades dels edificis dels 60 eren llocs no només per passar-hi sinò per esperar o conversar, amb cadires i obres artístiques. Passar cada dia davant un Subirachs o Guinovart ha de calar en la sensibilitat del veïnat, no?

Creta, edifici Mediterráneo. Foto: Subirachs.cat

Entrada de l’edifici Júpiter. Foto: Subirachs.cat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Botigues

Avui dia les concessions són elements interiors de disseny: làmpades, mobiliari, etc. En una altra època, la marca s’expandia a l’exterior i creava la seva personalitat fent de mecenes a artistes. Així va passar amb General Òptica, per a qui Subirachs va crear diverses obres.

General Óptica. Foto: Subirachs.cat

 

 

 

 

 

 

Seus empresarials

Sembla que l’arquitectura de revista ha guanyat la partida a la resta d’arts que poden completar l’experiència estètica d’un lloc. Si mirem la zona del 22@, pocs edificis han completat la seva imatge amb esculptures o mosaïcs. Fins i tot alguns edificis prescindeixen d’obres, com a l’edifici CajaMadrid de la Diagonal, que ha desmuntat un vitral d’Antonio L. Sainz. Subirachs va signar obres per a empreses ben diverses.

Edifici Planeta. Foto: Subirachs.cat

Computació. Seu d’Induban. Foto: Subirachs.cat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Infraestructures públiques

Algunes estacions de metro guarden decoracions “molt de l’època” però que evidenciaven un interès per crear imatge personal de cada estació, cosa perduda a dia d’avui. En els nostres temps no és l’interès artístic sinò el comercial el que impera.
Cosa semblant podem dir d’altres elements públics.

Estació de metro Diagonal (L3). Foto: Subirachs.cat

 

 

 

 

 

 

 

Parkings de Barcelona. Foto: Subirachs.cat

La web dedicada a Subirachs afegeix al catàleg de les seves obres uns itineraris per resseguir la petja de l’esculptor per espais de Barcelona. Una bona inciativa de difusió que us recomanem visitar.

 

 

Tags: ,


About the Author



Back to Top ↑