Barcelona Jardins del Baluart

Published on enero 20th, 2013 | by isaparici

4

Ruta pel Paral.lel cultural

El Paral.lel és notícia: a l’exposició que es pot veure al CCCB es suma la presentació del pla de l’Ajuntament per a la revitalització de l’avinguda i que ja vam comentar aquí. Es revindica la memòria escènica i popular mentre es projecten plans que no contemplen la gestió del patrimoni cultural existent com a via de regeneració urbana.

Des d’Inspiracció volem proposar-vos una ruta per diverses fites culturals del Paral.lel per descobrir elements i posar en valor aquells que existeixen.

Parada 1: El Baluard de Santa Madrona

Jardins del Baluard

Situada al costat de les Drassanes, aquesta és la única secció de la muralla que segueix en peu a Barcelona, recordant que el Paral.lel és una franja fronterera entre l’antiga ciutat i la nova. Des de l’avinguda és ben visible la porta d’entrada i les ranures per on es recollia el pont llevadís però sabíeu que a l’interior hi ha un jardí romàntic?

Aquest jardí, propietat del Museu Marítim, ha obert portes en comptades ocasions: les Jornades del Patrimoni i alguna festa de la Mercè. Fins i tot és un desconegut per als veïns, que han demanat la seva obertura per dinamitzar la zona. De fet, el conjunt del Baluard, format pel jardí i la casa del gobernador, ja està adequat per a la visita amb bancs i senyalització que explica la història dels diferents elements. Per què no és visitable?

Potser que l’entrada actual als jardins es faci per la plaça Blanquerna, al costat d’una sala de venopunció, explica les reticències a l’obertura d’ aquesta peça patrimonial tan poc coneguda. La mateixa plaça Blanquerna acull el Flea Market, fira de roba i objectes de segona mà que ha aconseguir revitalitzar l’entorn el diumenge en què s’hi instal.la. El Baluard és un lloc a recuperar per al barri i per a la memòria de la ciutat.

Parada 2: Les Tres Xemeneies

El parc de les Tres Xemeneies ocupa els terrenys de la central elèctrica de Mata, en els quals s’aixequen aquests tres símbols del barri. La primera xemeneia va aparèixer el 1896, la segona el 1908 i la tercera el 1912. Actualment estan dins els catàleg de patrimoni de la ciutat però no són visitables ni tenen explotació com a espai de memòria per al barri. El valor simbòlic dels tres elements va fer que entre el 1989 i el 2001 els gegants del Poble Sec fossin tres xemeneies, coronades amb el cap d’una vedette, el d’un home amb canotier i un núvol de fum.

El parc acull un auditori a l’aire lliure, on es celebren actes populars, i diversos murs aptes per a grafittis i on s’han vist obres de gran qualitat. Des de novembre de 2012 formen part de la iniciativa municipal Murs lliures per regular l’expressió de la creativitat urbana.

Grafitti Tres Xemeneies

L’entorn de les xemeneies es diu Passatge de La Canadenca, nom popular de la companyia d’electricitat Traction, Light and Power que gestionava la central a principis de segle. El 1919 una vaga dels obrers de la Canadenca va germinar en una aturada generalitzada de la ciutat, que va quedar a les fosques. Al maig de 2012, l’Ajuntament convergent de la ciutat va substituir la placa que recordava aquest fet per una altra amb la llegenda “Passatge de La Canadenca. Empresa fundada per Fred Sark Pearson el 1911″. La denúncia en premsa, per exemple per Xavier Theros, d’aquest atemptat a la memòria popular i obrera va fer que el consistori restituís l’explicació anterior.

Parada 3: Apolo (teatre i sala de festes)

El Teatre Apolo és un dels teatres en actiu més antics del Paral.lel. Fundat el 1901, ara ofereix teatre comercial en una moderna sala situada als baixos d’un hotel bastit el 1991. L’edifici anterior, dels anys quaranta, acollía un complex lúdic format pel propi teatre, una sala d’atraccions, una bodega i una sala de ball. Aquesta va convertir-se en la Sala Apolo, afectada en l’actualitat per problemes estructurals. És un dels escassos locals dedicats exclusivament a la música de l’avinguda.

VioleteraParada 4: Monument a Raquel Meller

La cupletista Raquel Meller va ser una de les grans figures del Paral.lel durant les dècades de 1920 i 1930. La ciutat va retre-li homenatge el 1966 amb la col.locació d’ un monument on apareix com a jove florista, recordant el cuplet La Violetera, que la feu famosa. La iniciativa va partir del periodista Ángel Zúñiga, periodista ben coneixedor de la nit barcelonina i del cuplé, als que dedicà diversos llibres.

L’esculptura de Josep Viladomat embelleix una placeta molt característica del què va ser el Paral.lel, compartida per les entrades de la sala d’espectacles Bagdad, del Teatre Arnau, on va començar la carrera estelar de Meller, i de l’Artèria Paral.lel.

Actualment la terrassa d’un bar tapa completament la part posterior de la font, de manera que ja no és possible llegir els versos de la Violetera (“Cómpreme usted este ramito, pa’ lucirlo en el ojal…”). La fotografia ensenya el  què és possible captar avui en dia amb penes i treballs.  Una mostra més del menyspreu a un monument que a dia d’avui passa totalment desapercebut.

Parada 5: Teatre Arnau

Edifici de 1903 inclòs al catàleg de Patrimoni de la ciutat que en els darrers anys ha tingut molt mala fortuna. Des del tancament com a teatre el 2004, va passar per les mans de l’Església Cristiana Xinesa, que no va aconseguir obrir un centre de culte però sí obtenir una bona plusvàlua pel local, que finalment va ser recomprat per l’Ajuntament el 2010.

Actualment està en un estat de conservació lamentable, tal i com ha denunciat la síndica de greuges de Barcelona, i s’ha hagut d”apuntalar la façana, com observeu a la fotografia. El destí de l’Arnau era convertir-se en equipament per al barri però la difícil situació econòmica està endarrerint el retorn de l’edifici per a usos socials o culturals.

Parada 6: Artèria Paral.lel

Ocupa l’espai del Teatre Español, degà de l’Avinguda. Als anys 80 va convertir-se en la discoteca Estudio 54. El 1997 l’edifici va ser enderrocat per donar pas a una sala d’espectacles (Scenic) que no va tenir gaire èxit. La pretensió de convertir l’edifici en un macroprostíbul va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici el 2002 i el llogués a la SGAE el 2006, que el convertí en l’Artèria. Diversos factors de gestió (programació erràtica, desconeixement entre el públic, etc.) van fer que finalment la SGAE renunciés als 10 anys de concessió que tenia i que el cedís a la promotora The Project.

Parada 7: Teatre Victòria

Un altre teatre històric del Paral.lel, avui en mans de l’empresa Tres per 3, que ha aconseguit una programació dinàmica que inclou musicals, dansa, teatre clàssic, etc.

Parada 8: El Molino

Un dels màxims exponents del music-hall d’arrels parisines a la ciutat, el seu reduït espai interior propiciava una proximitat amb les coristes que va seduir el públci durant tot el segle XX. El 1997 va tancar i va entrar en un procés de degradació. Finalment la societat Ociopuro, vinculada a la Fundació El Molino i encapçalada per Elvira Vázquez, va propiciar la restauració i ampliació de l’edifici, a càrrec de l’estudi d’arquitectura BOPBAA. Actualment és una sala de cafè concert.

Parada 9: La bretxa de Sant Pau

Just davant del Molino, la sortida del carrer Sant Pau al Paral.lel i la Ronda rep el nom popular de “la bretxa de Sant Pau”. Cap placa o element recorda aquest patrimoni intangible que és el nomenclàtor popular, en vies d’extinció. El nom deriva del moment en què la muralla de Barcelona tancava la ciutat per aquest punt.

Parada 10: Les primeres cases de veïns

Només resisteixen 3 blocs de pisos  (números 90, 92 i 94 de l’Avinguda) amb l’alineació pensada per Cerdà per a l’Avinguda, amb un ample total de 50 metres. Aquesta mansana, limitada per la Ronda Sant Antoni i el carrer Aldana, va ser la única que va tenir construccions amb la configuració original del Paral.lel. Dos edificis són anteriors (1874 i 1881) a l’aparició de la llei de porxos que permetia porxades de 5 metres amb una separació total de 40 metres, petició dels propietaris dels terrenys. La vorera, molt més ampla, és aprofitada per les terrasses dels cafès i li confereix una personalitat especial. Res no explica al vianant aquesta alineació inusual i les finques no tenen reconegut cap tipus de protecció patrimonial.

Parada 11: El solar del teatre Talia

L’any 1987 va tancar portes el teatre Talia, propietat de l’actor Paco Martínez Soria. Un incendi l’any següent va accelerar-ne l’enderroc… i així ha quedat des d’aquell moment. El veïnat ho atribueix a desvinences entre els hereus i l’exigència testamentària de què hi hagués sempre un teatre en aquella ubicació. El cartell de Construcciones Castro ha resistit la bombolla immobiliària i la crisi: caldria veure el destí final d’aquest espai urbà totalment desaprofitat. L’associació pro teatre Talia Olympia reivindica la memòria d’aquests dos espais.

Parada 12:  Teatre Condal

Gestionat per Focus des de 1992, el Condal ofereix una programació de teatre per a tots els públics basat en la comèdia que l’ha mantingut viu fins al dia d’avui. Comparteix entrada amb un un bingo.

Parada 13: Les cases porticades

Els números 140-146 de l’avinguda conserven els porxos de cinc metres que van ser obligatoris durant una fase de construcció del Paral.lel. Són els únics que mantenen aquesta disposició de l’espai ja que moltes d’altres finques van optar per tapiar-los i guanyar-los als locals de la planta baixa. Aquí tampoc el vianant té cap explicació sobre el perquè del canvi en la configuració urbana.

Parada 14: La casa dels cargols

El xamfrà entre Tamarit i Entença està ocupat per una casa amb dues porteries que té per motiu de decoració els cargols. Apareixen en pedra sobre les portes, de metall a les baranes dels balcons i també als esgrafiats. Obra de l’arquitecte Carles Bosch Negre, el veïnat diu que va ser bastida per un matrimoni que buscava cargols a Montjuïc per subsistir i un dia els animalons els portaren cap a cova on trobaren un sac d’unces d’or, d’aquí les figures superiors de l’edifici que semblen sortir d’una gruta. Així ho recull també Xavier Theros i Ignasi Vidal Folch. Aquesta casa és un exemple d’edifici referent per al barri, característic i popular que, sense ser una peça arquitectònica de primer ordre, és rica en contingut històric i sentimental per als veïns.

Tags: ,


About the Author



4 Responses to Ruta pel Paral.lel cultural

  1. Jordi Molina says:

    Hola Isabel,

    Enhora bona per la ruta que proposes, pel coneixements i pel blog. Em dic Jordi Molina, estic fent un article sobre l’avinguda, crec que em convindria una relfexió com la teva. Em pots contactar aquí: info@jordimolina.com

  2. MªAngeles says:

    A la cupletista Raquel Meller, li omplen el cistell de flors naturals, crec que pot ser la floristeria que hi ha davant. Quan veig aquest detall m’encanta.

  3. Maria Trimidad says:

    Buenísimo reportaje, muchas gracias por compartirlo, saludos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Back to Top ↑